Aquí estem en la nostra segona lliçó sobre els números japonesos i avui anem a pujar de nivell aprenent a comptar fins a 9,999. Descobriràs com els japonesos van crear nombres fent servir les pronunciacions xinès-japoneses combinant els kanji que vam veure junts en la lliçó anterior.
No preocupa’t, el principi és extremadament simple d’entendre. A més de algunes petites excepcions, aprendre els números no serà un riu llarg i pausat sempre que continuï els teus esforços diligentment, és clar.
Comencem immediatament revisant la base.
一 .
イチ . un
二 .
ニ . dos
三 .
サン . tres
四 .
シ / よん . quatre
五 .
ゴ . cinc
六 .
ロク . sis
七 .
シチ . set
八 .
ハチ / なな . vuit
九 .
ク / キュウ . nou
十 .
ジュウ . deu
Bé, fins ara no hi ha problema. Si has après bé la teva lliçó, hauries de poder comptar de l’un al deu. Ara si volem dir onze, dotze, tretze, catorze, quinze... fins a dinou. Passem primer de les onze a les quinze i vegem què passa.
十一 .
ジュウイチ . onze
十二 .
ジュウニ . dotze
十三 .
ジュウサン . tretze
十四 .
ジュウシ / ジュウよん . catorze
十五 .
ジュウゴ . quinze
Vam descobrir que sumem les pronunciacions xinès-japoneses dels kanji, exactament com hem après fins ara. Res inusual llavors. Tingues en compte que el nombre catorze també es pot pronunciar ジュウよん.
Continuem dels setze als dinou.
十六 .
ジュウロク . setze
十七 .
ジュウシチ / ジュウなな . disset
十八 .
ジュウハチ . divuit
十九 .
ジュウク / ジュウキュウ . dinou
Novament, seguim el mateix patró. Tingues en compte que el nombre disset també es pot pronunciar ジュウなな i el nombre dinou també es pot pronunciar ジュウキュウ.
Ara si volem dir el nombre vint :
二十 .
ニジュウ . veinte
En realitat, vint és dues vegades deu, així que ho vam escriure ニジュウ.
Continuem del vint-i-u al vint-i-nou.
二十一 .
ニジュウイチ . vint-i-u
二十二 .
ニジュウニ . vint-i-dos
二十三 .
ニジュウサン . vint-i-tres
二十四 .
ニジュウシ / ニジュウよん . vint-i-quatre
二十五 .
ニジュウゴ . vint-i-cinc
二十六 .
ニジュウロク . vint-i-sis
二十七 .
ニジュウシチ / ニジュウよん . vint-i-set
二十八 .
ニジュウハチ . vint-i-vuit
二十九 .
ニジュウク / ニジュウキュウ . vint-i-nou
Sempre seguim el mateix patró. Què tal si anem de trenta a trenta-nou. Si observem com escrivim el nombre vint, quin creu que seria el nombre « trenta »? Trenta és tres vegades deu, així que anem-nos.
三十一 .
サンジュウイチ . trenta-u
三十二 .
サンジュウニ . trenta-dos
三十三 .
サンジュウサン . trenta-tres
三十四 .
サンジュウシ / サンジュウよん . trenta-quatre
三十五 .
サンジュウゴ . trenta-cinc
三十六 .
サンジュウロク . trenta-sis
三十七 .
サンジュウシチ / サンジュウよん . trenta-set
三十八 .
サンジュウハチ . trenta-vuit
三十九 .
サンジュウク / サンジュウキュウ . trenta-nou
Bé, a partir d’aquí, va entendre la lògica a seguir i suposo que no cal que passem de quaranta-un a quaranta-nou. I després de cinquanta-un a cinquanta i nou...
Ara vegem els nombres deu per deu de quaranta a cent.
四十 .
よんジュウ . quaranta
五十 .
ゴジュウ . cinquanta
六十 .
ロクジュウ . seixanta
七十 .
ななジュウ . setanta
八十 .
ハチジュウ . vuitanta
九十 .
キュウジュウ . noranta
百 .
ヒャク . cent
Ara que hem arribat a cent, compti fins a cent en japonès. Fins llavors, no hi ha irregularitats particulars. Només recorda que només hi ha una pronunciació per als nombres quaranta, setanta i noranta.
Abans de continuar més enllà del nombre cent, et dono a continuació una llista de nombres aleatoris entre onze i noranta-nou. Aprendre els números en ordre és bo; aprendre’ls fora d’ordre és millor. Hauries de poder reconèixer els números immediatament.
六十一 .
ロクジュウイチ . seixanta-u
四十二 .
よんジュウニ . quaranta-dos
六十六 .
ロクジュウロク . seixanta-sis
七十四 .
ななジュウニよん . setanta-quatre
五十二 .
ゴジュウニ . cinquanta-dos
五十五 .
ゴジュウゴ . cinquanta-cinc
二十四 .
ニジュウ よん . vint-i-quatre
八十二 .
ハチジュウニ . vuitanta-dos
十八 .
ジュウハチ . divuit
三十九 .
サンジュウキュウ . trenta-nou
Uf! Això està fet. Ara anirem als centenars. Sabem que es diu « cent » es diu 百 . ヒャク. Aprendrem a comptar de cent un a cent deu.
百一 .
ヒャクイチ . cent u
百二 .
ヒャクニ . cent dos
百三 .
ヒャクサン . cent tres
百四 .
ヒャクよん . cent quatre
百五 .
ヒャクゴ . cent cinc
百六 .
ヒャクロク . cent sis
百七 .
ヒャクなな . cent set
百八 .
ヒャクハチ . cent vuit
百九 .
ヒャクキュウ . cent nou
Tot és lògic fins llavors. Seguim comptant de cent deu a cent quaranta-nou.
Del cent al cent dinou
百十 .
ヒャクジュウ . cent deu
百十一 .
ヒャクジュウイチ . cent onze
百十二 .
ヒャクジュウニ . cent dotze
百十三 .
ヒャクジュウサン . cent tretze
百十四 .
ヒャクジュウよん . cent catorze
百十五 .
ヒャクジュウゴ . cent quinze
百十六 .
ヒャクジュウロク . cent setze
百十七 .
ヒャクジュウなな . cent disset
百十八 .
ヒャクジュウハチ . cent divuit
百十九 .
ヒャクジュウキュウ . cent dinou
De cent vint a cent vint-i-nou
百二十 .
ヒャクニジュウ . cent vint
百二十一 .
ヒャクニジュウイチ . cent vint-i-un
百二十二 .
ヒャクニジュウニ . cent vint-i-dos
百二十三 .
ヒャクニジュウサン . cent vint-i-tres
百二十四 .
ヒャクニジュウよん . cent vint-i-quatre
百二十五 .
ヒャクニジュウゴ . cent vint-i-cinc
百二十六 .
ヒャクニジュウロク . cent vint-i-sis
百二十七 .
ヒャクニジュウなな . cent vint-i-set
百二十八 .
ヒャクニジュウハチ . cent vint-i-vuit
百二十九 .
ヒャクニジュウキュウ . cent vint-i-nou
Del cent trenta al cent trenta-nou
百三十 .
ヒャクサンジュウ . cent trenta
百三十一 .
ヒャクサンジュウイチ . cent trenta-un
百三十二 .
ヒャクサンジュウニ . cent trenta-dos
百三十三 .
ヒャクサンジュウサン . cent trenta-tres
百三十四 .
ヒャクサンジュウよん . cent trenta-quatre
百三十五 .
ヒャクサンジュウゴ . cent trenta-cinc
百三十六 .
ヒャクサンジュウロク . cent trenta-sis
百三十七 .
ヒャクサンジュウなな . cent trenta-set
百三十八 .
ヒャクサンジュウハチ . cent trenta-vuit
百三十九 .
ヒャクサンジュウキュウ . cent trenta-nou
De cent quaranta a cent quaranta-nou
百四十 .
ヒャクよんジュウ . cent quaranta
百四十一 .
ヒャクよんジュウイチ . cent quaranta-un
百四十二 .
ヒャクよんジュウニ . cent quaranta-dos
百四十三 .
ヒャクよんジュウサン . cent quaranta-tres
百四十四 .
ヒャクよんジュウよん . cent quaranta-quatre
百四十五 .
ヒャクサンジュウゴ . cent quaranta-cinc
百四十六 .
ヒャクよんジュウロク . cent quaranta-sis
百四十七 .
ヒャクよんジュウなな . cent quaranta-set
百四十八 .
ヒャクよんジュウハチ . cent quaranta-vuit
百四十九 .
ヒャクよんジュウキュウ . cent quaranta-nou
I cent cinquanta? Com es diu cent cinquanta en japonès? Segueixes el mateix patró i tens 百五十 . ヒャクゴジュウ → cent cinquanta.
Bé, a partir d’aquí entens la lògica darrere d’això i suposo que no hem de passar de cent cinquanta a mil o la llista seria interminable. L’important és que entenguis la lògica.
Ara vegem els números cent per cent de dos-cents a mil.
二百 .
ニヒャク . dos-cents
三百 .
サンビャク . tres-cents
四百 .
よんヒャク . quatre-cents
五百 .
ゴヒャク. cinc-cents
六百 .
ロッピャク . sis-cents
七百 .
ななヒャク . set-cents
八百 .
ハッピャク . vuit-cents
九百 .
キュウヒャク . nou-cents
千 .
セン . mil
Recorda les variacions dels números tres-cents, sis-cents vuit-cents. Aquestes variacions existeixen per raons de fonètica. Els japonesos van crear aquestes variacions perquè aquests nombres siguin més fàcils de pronunciar. Per aprendre de cor.
Ara que hem arribat a mil, ara pot comptar fins a mil en japonès.
T’has donat un nou pas. Ara anirem als milers. Sabem que « mil » es diu 千 . セン. Aprendrem a comptar de mil a mil deu.
千一 .
センイチ . mil un
千二 .
センニ . mil dos
千三 .
センサン . mil tres
千四 .
センよん . mil quatre
千五 .
センゴ . mil cinc
千六 .
センロク . mil sis
千七 .
センなな . mil set
千八 .
センハチ . mil vuit
千九 .
センキュウ . mil nou
千十 .
センジュウ . mil deu
Tot és lògic fins llavors. Seguim comptant de mil deu a mil cinquanta.
De mil deu a mil dinou
千十 .
センジュウ . mil deu
千十一 .
センジュウイチ . mil onze
千十二 .
センジュウニ . mil dotze
千十三 .
センジュウサン. mil tretze
千十四 .
センジュウよん . mil catorze
千十五 .
センジュウゴ . mil quinze
千十六 .
センジュウロク . mil setze
千十七 .
センジュウなな . mil disset
千十八 .
センジュウハチ . mil divuit
千十九 .
センジュウキュウ . mil dinou
De mil vint a mil vint-i-nou
千二十 .
センニジュウ . mil vint
千二十一 .
センニジュウイチ . mil vint-i-un
千二十二 .
センニジュウニ . mil vint-i-dos
千二十三 .
センニジュウサン. mil vint-i-tres
千二十四 .
センニジュウよん . mil vint-i-quatre
千二十五 .
センニジュウゴ . mil vint-i-cinc
千二十六 .
センニジュウロク . mil vint-i-sis
千二十七 .
センニジュウなな . mil vint-i-set
千二十八 .
センニジュウハチ . mil vint-i-vuit
千二十九 .
センニジュウキュウ . mil vint-i-nou
De mil trenta a mil trenta-nou
千三十 .
センサンジュウ . mil trenta
千三十一 .
センサンジュウイチ . mil trenta-i-un
千三十二 .
センサンジュウニ . mil trenta-i-dos
千三十三 .
センサンジュウサン . mil trenta-i-tres
千三十四 .
センサンジュウよん . mil trenta-i-quatre
千三十五 .
センサンジュウゴ . mil trenta-i-cinc
千三十六 .
センサンジュウロク . mil trenta-i-sis
千三十七 .
センサンジュウなな . mil trenta-i-set
千三十八 .
センサンジュウハチ . mil trenta-i-vuit
千三十九 .
センサンジュウキュウ . mil trenta-i-nou
De mil quaranta a mil cinquanta
千四十 .
センよんジュウ . mil quaranta
千四十一 .
センよんジュウイチ . mil quaranta-un
千四十二 .
センよんジュウニ . mil quaranta-dos
千四十三 .
センよんジュウサン. mil quaranta-tres
千四十四 .
センよんジュウよん . mil quaranta-quatre
千四十五 .
センよんジュウゴ . mil quaranta-cinc
千四十六 .
センよんジュウロク. mil quaranta-sis
千四十七 .
センよんジュウなな. mil quaranta-set
千四十八 .
センよんジュウハチ . mil quaranta-vuit
千四十九 .
センよんジュウキュウ . mil quaranta-nou
千五十 .
センゴジュウ . mil cinquanta
Doncs bé, la lògica a seguir sempre és la mateixa que al principi. Ens pararem allà i anirem a les xifres mil per mil des de dos a… nou mil! Gairebé estem al final d’aquest curs. Coratge!
二千 .
ニセン . dos mil
三千 .
センゼン . tres mil
四千 .
よんセン . quatre mil
五千 .
ゴセン. cinc mil
六千 .
ロクセン. sis mil
七千 .
ななセン . set mil
八千 .
ハッセン. vuit mil
九千 .
キュウセン. nou mil
Uf!, al fi pot comptar fins a 9,999. Novament, això pot semblar molt per recordar, però els números japonesos, repeteixo, són extremadament fàcils. A més d’algunes petites excepcions de pronunciació, els números japonesos operen amb una lògica ultra simple. L’única forma de memoritzar permanentment és entrenar una vegada i una altra, ja sigui del japonès al català i del català al japonès. Entrenes regularment i a la fi memoritzar tot.
Et dono teus exercicis, són molt simples. En el primer, et dono nombres en nombres aràbics i els escrius en kansūji indicant les teves lectures en kana. En el segon, et dono números japonesos en kansūji i els escrius en nombres aràbics. Finalment, et demano que escriguis el teu any de naixement en nombres aràbics, kansūji i kana.
Això és tot, això serà tot per a aquest curs. Gràcies per llegir-ho. Continua els teus esforços, segueix endavant, no et rendeix.
Et desitjo el millor a tots i cada un.
Introducció