Si has vist el curs anterior, ara has dominat totes les regles de katakanizació. No obstant això, tu hauries de poder prendre aquest curs. Si aquest no és el cas i les revisions són necessàries, no dubta en tornar a actualitzar la teva memòria.
Quan escrivim un nom estranger apropiat amb nom i cognom, col·locarem un punt entre els dos com aquest :
Nom·Cognom
En japonès, cridem a aquest punt el 中点 . なかテン. Aquest punt es troba a meitat de camí per indicar la separació entre el nom i el cognom.
Per exemple, si volem escriure « Harry Potter », escriurem així :
ハリー・ポッター
Allarguem el [i] de « Harry » i el [ə] de « Potter », perquè en anglès el [ə] està fonèticament molt a prop del so [a]. Recorda que, en japonès, hem de respectar la pronunciació original.
Ara, si volem escriure « Tom Cruise », escriurem així :
トム・クルーズ
El nom « Tom » s’escriu « トム » i el cognom « Cruise » s’escriu « クルーズ ». Descomponem el « Cr » en « クル » i allarguem el so [u]. La lletra « i » no es pronuncia, de manera que ho ignorem.
Ara, si volem escriure « Dany Boon », un nom molt francès (excepte el cognom), l’escriurem :
ダニー・ブーン
Res complicat aquí. Allarguem el so [i] de « Dany », allarguem el [u] de « Boon ». I com que el cognom acaba en un « n » per si sol, i tenim l’equivalent japonès, ho transcrivim « ン ».
Un altre exemple, si volem escriure « Daniel Radcliffe », l’escriurem :
ダニエル・ラドクリフ
Per al primer nom « Daniel », no et preocupa, està escrit en katakana com es pronuncia. Com la lletra « l » en consonant sola no existeix en japonès, l’escrivim « ル ». Descomponem el « d » de « Radcliffe » a « ド » i el « cli » a « クリ ».
Un últim exemple, si volem escriure « Jean Dujardin », l’escriurem :
ジャン・デュジャルダン
Aquí, un petit recordatori del curs anterior. Recorda que el so « in » [ɛ̃] no existeix en japonès i es transcriu アン. Així que aquí a « Dujardin », el so [dɛ̃] s’escriu ダン.
Fins i tot si parla espanyol i català, és important saber això. Alguna vegada si vols saber com es pronuncia el nom d’una marca de perfums francesa?
De vegades tenim cognoms amb petits determinants com « Charles de Montesquieu », « Brian De Palma » o « Miguel de Cervantes » :
Charles de Montesquieu : シャルル・ド・モンテスキュー
Brian De Palma : ブライアン・デ・パルマ
Miguel de Cervantes : ミゲル・デ・セルバンテス
Aquí tenim una mica d’alguna cosa especial. « Charles de Montesquieu » és típicament francès, de manera que el so « eu » [ø] del determinant « de » es transcriurà ド en japonès perquè els japonesos no poden pronunciar el so « eu » [ø]. « De Palma » és un cognom d’origen italià, de manera que el « De » es pronuncia a l’italià: [de]. Finalment, el nom « Miguel de Cervantes » és típicament espanyol, la lletra « l » de « Miguel » i el « r » de « Cervantes » es transcriuran en « ル », el « s » de « Cervantes » es transcriu en « ス », el « de » també es pronuncia com en italià (o en espanyol si prefereix).
Aquests tres exemples mostren clarament que hem de tenir en compte la pronunciació del cognom d’acord amb la fonètica del país d’origen.
I quan tenim un nom compost, posem el signe =. Pots sonar estrany, però així és com van decidir els japonesos.
Llavors, si volem escriure Jean-Jacques Rousseau, escriurem :
ジャン=ジャック・ルソー
Recorda que el signe = és present per significar que el primer nom, en la llengua original, es divideix en dues parts, però que de fet és el primer nom.
Amb tot això, ara saps com transcriure nom i cognoms estrangers en japonès. No obstant això, m’agradaria insistir tornant al que s’ha dit en el curs anterior. No confia en l’escriptura per katakanizar un nom estranger. Has de romandre el més fidel possible a la pronunciació original.
Pel que fa a vosaltres, catalanoparlants, tenen sort perquè la fonètica del seu idioma no és tan complexa com la del francès o l’anglès. Llavors, si prenem noms típicament espanyols, només han de katakanizar-los com es pronuncien. Funcionarà en gairebé el 100% dels casos.
Però us vull donar com a exemple un nom molt francès per il·lustrar el que vaig dir abans. No confia en l’escriptura per katakanizar un nombre estranger.
Prenguem el nom « François » que és típicament francès. Aquest nom es pronuncia [frɑnçwa]. Tant se val si no pots pronunciar-ho correctament, però llegeix el següent.
Si ho katakanizem així : François → フランソイス
Això no és correcte. Fonèticament, no s’assembla al nom « François » [frɑ̃nçwa].
La transcripció correcta és : François → フランソワ
Com a catalanoparlants, espero que entenguis la idea. És poc probable que ho trobis, però considero important tenir alguns exemples d’altres idiomes.
Un altre nom : Nicolas.
Si ho katakanizem així : Nicolas → ニコラス
Això no és correcte. Fonèticament, la lletra final « s » no es pronuncia.
La transcripció correcta és : Nicolas → ニコラ
Ara, prenem com a nou exemple un nom típicament portuguès (o espanyol) : el nom Carlos.
Aquest primer nom es katakaniza així : Carlos → カルロス
En el primer nom « Carlos », el « s » final es pronuncia.
I és tot!
Ara (sí, quasi s’ha acabat!), com anem a katakanizar els noms estrangers amb aproximadament la mateixa ortografia però que es pronuncien de manera diferent segons l’idioma d’origen? Novament, hem de confiar en la fonètica, no en l’ortografia.
Com a exemple, prenguem el primer nom « Carolina » :
EN : Caroline → カロライナ
En anglès, la lletra « i » es pronuncia [ill].
ES : Carolina → カロリナ
En espanyol, la lletra « i » es pronuncia [i].
Com a exemple, prenguem el primer nom « Jacob » :
EN : Jacob → ジェイコブ
En anglès, la lletra « a » es pronuncia [aɪ].
FR : Jacob → ジャコブ
En francès, la lletra « a » es pronuncia [a].
Aquest cop, prenguem dos noms de dos idiomes occidentals però que són molt similars, Amélie en francès i Amelia en espanyol :
FR : Amélie → アメリ
En francès, la lletra « l » no existeix en japonès, el so [li] és reemplaçat per リ.
ES : Amelia → アメリア
Mateixa cosa. En espanyol, la lletra « l » no existeix en japonès, el so [li] es reemplaça per リ. I afegim el ア al final.
Ara, prenguem quatre noms de quatre idiomes occidentals però que són molt similars, Anthony en anglès, Antonie en romanès, Antoine en francès i Antonio en espanyol :
EN : Anthony → アンソニー
RO : Antonie → アントニー
FR : Antoine → アントワーヌ
ES : Antonio → アントニオ
Així que ves amb compte. El fet que vegis tals noms escrits (gairebé) de la mateixa manera en lletres romanes no vol dir que es katakanizan de la mateixa manera. Si el primer nom va ser katakanizat d’una pronunciació en anglès, no serà el mateix per el mateix nom en romanès, francès o espanyol.
Això és tot per aquest curs!
És hora que et deixo amb els teus exercicis. Primer hauràs d’escriure noms propis estrangers en katakana, prestant especial atenció al país d’origen. Com hem vist, si un nom s’ha katakanizat d’una pronunciació en anglès o espanyol, no serà el mateix que una pronunciació en francès o rus. En el segon exercici, tindrà el diagrama oposat: et dono noms propis en katakana i has de trobar els noms propis corresponents. Finalment, escriguis el teu propi nom i cognom.
Novament, practica katakanizando els noms de tots els que l’envolten, els de la teva família, amics, companys de treball, mestres si encara estàs a l’escola... Només és així que progressaràs.
Nota : Encara que ets catalanoparlant, també et dono a aquests exercicis noms i cognoms d’origen francès amb pronunciacions específiques de l’idioma francès. Encara que jo sé bé que és possible que no estiguis familiaritzat amb els sons « an, am, en, em » [ɑ̃], « in, ein, un, um » [ɛ̃], « on, om » [ɔ̃], « è, ai, ê » [ɛ] específic de l’idioma francès, encara és important saber com els japonesos els transcriuen en katakana.
Amb això, encara tenim un curs de veure sobre els katakana. Estudiarem les noves combinacions de katakana per pronunciar nous sons, el que em donarà l’oportunitat de donar-te un exemple d’alguns noms i cognoms estrangers addicionals, utilitzant aquestes noves combinacions.
Aquest curs ha acabat, gràcies per llegir. Continua sent diligent en el teu treball i progressaràs, t’ho garanteixo.
Si us plau segueix treballant dur!
Introducció