Quan jo vaig escriure una primera versió d’aquest curs, em vaig adonar que els cognoms japonesos eren un tema extremadament extens, tant que no era possible abordar tots els detalls específics d’aquest subjecte ara. És per això que aquest curs és només la primera part. Tornarem a aquest tema molt més endavant en el programa, quan hagis adquirit un millor coneixement dels kanji.
En el curs anterior, vam veure que hi havia casos especials per a lectures purament i xinès-japoneses de kanji. També et vaig dir que hi ha un últim cas particular, el dels cognoms japonesos, i aquí estem.
El primer que has de saber és que els noms i cognoms japonesos estan escrits en kanji. De tant en tant, es poden escriure en hiragana o katakana.
Els noms i cognoms estrangers estan escrits exclusivament en katakana, com vam veure en una lliçó anterior.
Avui ens centrarem en els cognoms japonesos. Anem a deixar de banda els primers noms perquè aquests segueixen sent un cas a part més complex d’entendre que els cognoms.
Per donar-te una petita descripció, és possible (només per als noms japonesos) posar qualsevol lectura en qualsevol kanji, de vegades per donar-ho un aspecte simbòlic. Una caixa de sorra real on t’adonaràs ràpidament que, a part de les regles clàssiques de lectura de kanji aplicables a certs noms, hauràs de aprendre’ls de memòria especialment si vols recordar-ho.
Però veurem els noms japonesos més tard. Per ara, centrem-nos en els cognoms japonesos.
En la gran majoria dels casos, els cognoms japonesos sempre estan formats per dos kanji i, on aquest és un cas particular, és que es llegeixen en lectura purament japonesa. Simplement perquè els japonesos ja tenien cognoms bé davant de recuperar els kanji i els seus pronunciacions xinès-japoneses. Llavors, com van aparèixer els cognoms?
De la mateixa manera que en moltes altres civilitzacions, els primers cognoms es van donar en relació amb la ubicació geogràfica de la persona en qüestió, és a dir, el lloc on vivia. També hi ha invasions, guerres, intercanvis culturals que també van influir en els cognoms... En aquest últim punt, el Japó és un cas especial perquè ha estat durant segles molt aïllat de la resta del món i, per tant, no ha estat objecte d’influències molt significatives. Aquesta és probablement la raó principal per la qual l’idioma japonès es classifica com una llengua aïllada.
Per donar-te un exemple, una persona que vivia enmig d’un camp d’arròs, va escriure el seu cognom amb el kanji de « camp d’arròs » i el kanji de « mitjà » ; una persona que vivia en un poble ple de flors, escrivim el seu nom amb el kanji de « flor » i el kanji de « poble »…
Llavors, atès que els cognoms es van crear abans que arribessin els kanji i les seves lectures xinès-japoneses, fins i tot avui, fins i tot si tenim dos kanji, mantenim la lectura purament japonesa.
Ara et donaré una llista de vint-i-kanji amb els quals podrem crear molts cognoms japonesos. Aquests kanji que he seleccionat són els que trobem amb més freqüència i amb els quals crearem els nostres primers cognoms japonesos. Aquests es troben entre els més comuns, els més estesos al Japó, fins a diversos milions de persones.
Anem a començar sense més preàmbuls.
田 .
た . camp d’arròs → だ
中 .
なか . mitjà, interior
花 .
はな . flor
木 .
き . arbre
森 .
もり . bosc
山 .
やま . muntanya
口 .
くち . boca → ぐち
川 .
かわ . riu → がわ
河 .
かわ . riu → がわ
松 .
まつ . pino (nou kanji)
村 .
むら . poble
石 .
いし . pedra, roca
青 .
あお . blau
宮 .
みや . palau; temple, santuari sintoista
鳥 .
とり . ocell
岡 .
おか . creta de muntanya (reconeixerà el kanji de la muntanya dins)
内 .
うち . interior
島 .
しま . illa → じま
水 .
みず . aigua
本 .
もと . origen, base
岸 .
きし . riba, vora → ぎし
野 .
の . camp
東 .
ひがし . est
北 .
きた . nord
西 .
にし . oest
南 .
みなみ . sud
小 .
ちい (さい) / こ . petit
Per exemple :
Amb el kanji de « camp d’arròs » i després el de « mitjà, interior », podem crear el cognom « Tanaka ».
田 +
中 -
田中 . たなか
Si invertim els kanji, primer el de « mitjà, interior » i després el de « camp d’arròs », això ens dóna « Nakata ».
中 +
田 -
中田 . なかた
Amb el kanji de « camp d’arròs » i després el de « muntanya », això ens dóna « Tayama ».
田 +
山 -
田山 . たやま
Amb el kanji de « mitjà, interior » i després el de « muntanya », això ens dóna « Nakayama ».
中 +
山 -
中山 . なかやま
Amb el kanji de « muntanya » i després el de « poble », això ens dóna « Yamamura ».
山 +
村 -
山村 . やまむら
Amb el kanji de « muntanya » i després el de « camp d’arròs », això ens dóna « Yamada ».
山 +
田 -
山田 . やまだ
Amb el kanji de « muntanya » i després el de « boca », això ens dóna « Yamaguchi ».
山 +
口 -
山口 . やまぐち
Amb el kanji de « muntanya » i després el de « riu », això ens dóna « Yamagawa ».
山 +
川 -
山川 . やまがわ
Amb el kanji de « camp d’arròs » i després el de « boca », això ens dóna « Taguchi ».
田 +
口 -
田口 . たぐち
Amb el kanji de « riu » i després el de « boca », això ens dóna « Kawaguchi ».
川 +
口 -
川口 . かわぐち
Amb el kanji de « pedra, roca » i després el de « camp d’arròs », això ens dóna « Ishida ».
石 +
田 -
石田 . いしだ
Amb el kanji de « pedra, roca » i després el de « riu », això ens dóna « Ishikawa ».
石 +
川 -
石川 . いしかわ
Altra possible escriptura : 石河 . いしかわ
Amb el kanji de « flor » i després el de « riu », això ens dóna « Hanakawa ».
花 +
川 -
花川 . はなかわ
Altra possible escriptura : 花河 . はなかわ
Amb el kanji de « flor » i després el de « creta de muntanya », això ens dóna « Hanaoka ».
花 +
岡 -
花岡 . はなおか
Amb el kanji de « flor » i després el de « camp d’arròs », això ens dóna « Hanada ».
花 +
田 -
花田 . はなだ
Amb el kanji de « flor » i després el de « poble », això ens dóna « Hanamura ».
花 +
村 -
花村 . はなむら
Amb el kanji de « pi » i després el de « camp d’arròs », això ens dóna « Matsuda ».
松 +
田 -
松田 . まつだ
Amb el kanji de « pi » i després el de « creta de muntanya », això ens dóna « Matsuoka ».
松 +
岡 -
松岡 . まつおか
Amb el kanji de « pi » i després el de « arbre », això ens dóna « Matsuki ».
松 +
木 -
松木 . まつき
Amb el kanji de « pi » i després el de « riu », això ens dóna « Matsukawa ».
松 +
川 -
松川 . まつかわ
Altra possible escriptura : 松河 . まつかわ
Amb el kanji de « blau » i després el de « arbre », això ens dóna « Aoki ».
青 +
木 -
青木 . あおき
Amb el kanji de « blau » i després el de « muntanya », això ens dóna « Aoyama ».
青 +
山 -
青山 . あおやま
Amb el kanji de « ocell » i després el de « muntanya », això ens dóna « Toriyama ».
鳥 +
山 -
鳥山 . とりやま
Amb el kanji de « interior » i després el de « camp d’arròs », això ens dóna « Uchida ».
内 +
田 -
内田 . うちだ
Amb el kanji de « interior » i després el de « riu », això ens dóna « Uchikawa ».
内 +
川 -
内川 . うちかわ
Altra possible escriptura : 内河 . うちかわ
Amb el kanji de « interior » i després el de « muntanya », això ens dóna « Uchiyama ».
内 +
山 -
内山 . うちやま
Amb el kanji de « interior » i després el de « muntanya », doncs el de « camp d’arròs », això ens dóna « Uchiyamada ».
内 +
山 +
田 -
内山田 . うちやまだ
Amb el kanji de « camp d’arròs » i després el de « illa », això ens dóna « Tajima ».
田 +
島 -
田島 . たじま
Amb el kanji de « arbre » i després el de « illa », això ens dóna « Kijima ».
木 +
島 -
木島 . きじま
Amb el kanji de « mitjà, interior » i després el de « illa », això ens dóna « Nakajima ».
中 +
島 -
中島 . なかじま
Amb el kanji de « illa » i després el de « camp d’arròs », això ens dóna « Shimada ».
島 +
田 -
島田 . しまだ
Amb el kanji de « pedra, roca » i després el de « illa », això ens dóna « Ishijima ».
石 +
島 -
石島 . いしじま
Amb el kanji de « illa » i després el de « poble », això ens dóna « Shimamura ».
島 +
村 -
島村 . しまむら
Amb el kanji de « aigua » i després el de « illa », això ens dóna « Mizushima ».
水 +
島 -
水島 . みずしま
Amb el kanji de « muntanya » i després el de « origen, base », això ens dóna « Yamamoto ».
山 +
本 -
山本 . やまもと
Amb el kanji de « pi » i després el de « origen, base », això ens dóna « Matsumoto ».
松 +
本 -
松本 . まつもと
Amb el kanji de « temple, santuari » i després el de « origen, base », això ens dóna « Miyamoto ».
宮 +
本 -
宮本 . みやもと
Amb el kanji de « riu » i després el de « origen, base », això ens dóna « Kawamoto ».
川 +
本 -
川本 . かわもと
Altra possible escriptura : 河本 . かわもと
Amb el kanji de « creta de muntanya » i després el de « origen, base », això ens dóna « Okamoto ».
岡 +
本 -
岡本 . おかもと
Amb el kanji de « pedra, roca » i després el de « origen, base », això ens dóna « Ishimoto ».
石 +
本 -
石本 . いしもと
Amb el kanji de « flor » i després el de « origen, base », això ens dóna « Hanamoto ».
花 +
本 -
花本 . はなもと
Amb el kanji de « pueblo » i després el de « origen, base », això ens dóna « Muramoto ».
村 +
本 -
村本 . むらもと
Amb el kanji de « riba, vora » i després el de « camp d’arròs », això ens dóna « Kishida ».
岸 +
田 -
岸田 . きしだ
Amb el kanji de « riba, vora » i després el de « origen, base », això ens dóna « Kishimoto ».
岸 +
本 -
岸本 . きしもと
Amb el kanji de « poble » i després el de « riba, vora », això ens dóna « Yamagishi ».
山 +
岸 -
山岸 . やまぎし
Amb el kanji de « temple, santuari » i després el de « aigua », això ens dóna « Miyamizu ».
宮 +
水 -
宮水 . みやみず
Amb el kanji de « est » i després el de « muntanya », això ens dóna « Higashiyama ».
東 +
山 -
東山 . ひがしやま
Amb el kanji de « nord » i després el de « muntanya », això ens dóna « Kitayama ».
北 +
山 -
北山 . きたやま
Amb el kanji de « oest » i després el de « muntanya », això ens dóna « Nishiyama ».
西 +
山 -
西山 . にしやま
Amb el kanji de « sud » i després el de « muntanya », això ens dóna « Minamiyama ».
南 +
山 -
南山 . みなみやま
Amb el kanji de « est » i després el de « camp », això ens dóna « Higashino ».
東 +
野 -
東野 . ひがしの
Amb el kanji de « oest » i després el de « camp », això ens dóna « Nishino ».
西 +
野 -
西野 . にしの
Amb el kanji de « nord » i després el de « camp », això ens dóna « Kitano ».
北 +
野 -
北野 . きたの
Amb el kanji de « sud » i després el de « camp », això ens dóna « Minamino ».
南 +
野 -
南野 . みなみの
Amb el kanji de « petit » i després el de « illa », això ens dóna « Kojima ».
小 +
島 -
小島 . こじま
Amb el kanji de « gos » i després el de « muntanya », això ens dóna « Inuyama ».
犬 +
山 -
犬山 . いぬやま
Amb el kanji de « riu » i després el de « bosc », això ens dóna « Kawamori ».
川 +
森 -
川森 . かわもり
Altra possible escriptura : 河森 . かわもり
Amb el kanji de « bosc » i després el de « riu », això ens dóna « Morikawa ».
森 +
川 -
森川 . もりかわ
Altra possible escriptura : 森河 . もりかわ
Amb el kanji de « riu » i després el de « poble », això ens dóna « Kawamura ».
川 +
村 -
川村 . かわむら
Altra possible escriptura : 河村 . かわむら
Amb el kanji de « poble » i després el de « bosc », això ens dóna « Murakawa ».
村 +
川 -
村川 . むらかわ
Altra possible escriptura : 村河 . むらかわ
Amb el kanji de « bosc » i després el de « camp d’arròs », això ens dóna « Morita ».
森 +
田 -
森田 . もりた
Ara, ja ho ves, els cognoms japonesos són molt simples d’entendre. Dos kanji i una pronunciació exclusivament en japonès. Hi hauràs notat en la llista de cognoms que et vaig donar que alguns kanji canvien lleugerament la seva pronunciació quan et col·loquen en sufix de la combinació.
¿Recorda el dakuten que vam veure a la lliçó sobre kana i hiragana? Com a exemple, prenguem el kanji 岸 . きし. Col·locat en sufix en el cognom 山岸 . やまぎし, tu pots notar que el き es converteix en ぎ.
Per descomptat, també hi hauràs notat que no totes les pronunciacions purament japoneses de kanji necessàriament són diftongs.
Llavors, en cognoms com 岡埼 . おかざき, 山埼 . やまざき i 宮埼 . みやざき, la síl·laba さ diftonga en ざ. No obstant això, en el cognom 黒崎 . くろさき no diftonga.
Estem tractant aquí amb la primera regla annexa dels kanji que vam veure en un curs anterior. Com a recordatori, en una paraula xinès-japonesa, de vegades succeirà que el primer kana (o la primera síl·laba, si ho prefereixes) del segon kanji pren un accent i això, per facilitar la pronunciació.
Això no succeirà sempre, de manera que dependrà de tu saber quan hi ha accent i quan no n’hi ha.
Tant per als cognoms com per als noms comuns que consisteixen en dues o més kanji, has de memoritzar mitjançant la pràctica quan s’aplica la primera regla addicional i quan no s’aplica.
Espero que t’hagis gaudit aquesta lliçó sobre els cognoms japonesos. Va ser una lliçó particularment llarga perquè volia donar-te tants exemples com sigui possible i ja està.
Hi ha molts kanji per recordar, però és important que els aprens tots ara. Tot això és només de memòria. Repassa aquesta lliçó diverses vegades i practica escriure aquests cognoms fins que els memoritza perfectament.
Pel que fa als noms japonesos, no els discutirem fins molt més tard perquè obeeixen regles una mica més complexes que els cognoms i cal que estudiem primer els nombres. Allà, et preguntes quina és la relació amb els noms. No et preocupa, explicaré tot en detall quan arribi el moment.
També tingues en compte que hi ha cognoms xinès-japonesos, encara que són més rars. També veurem la segona part molt més tard a la fi de la segona temporada.
Gràcies per llegir-me fins ara. Finalment pots deixar escapar un llarg sospir d’alleujament després de tots aquests esforços, només queda un curs abans de la fin d’aquesta part. Pren el teu temps per tornar a llegir aquest curs i et desitjo bona sort amb les teves revisions.
Introducció